Sabrina Harri

web artista.

Sabrina Harri (Finlàndia, vivint actualment en Gent) ha estat treballant durant la seva residència sobre una escultura lluminosa presentada per Josza Gallery (Brussels) durant la fira Art Brussels i sobre un objecte que presentarà com a part de la seva propera exposició individual en Å Gallery (Turku – Finland) del 20 de Maig al 13 de Juny, la seva primera exposició individual al seu país natal.

“El nom de l’exposició, “Hello Pop!, ve d’un curtmetratge perdut de la indústria de Hollywood (1933), que era suposadament una comèdia divertida. Estic usant el nom d’aquesta pelicula fantasma com a referència a una memòria col·lectiva desapareguda i al territori mental. L’exposició tracta dels conflictes entre la realitat i l’artifici, així com de la memòria col·lectiva especialment en la cultura pop creada per la indústria. Aquest concepte m’interessa pels contrastos que suposa, ja que la cultura pop té una evident component amnesiaca. L’exposició Hello Pop! s’articularà entorn a instal·lacions fràgils i sensorials basades en la idea de l’efímer i en la qual mons interiors transcendentals i la vida quotidiana, la realitat del món col·lisionen. La principal qüestió en joc aquí és la següent: Com el món existeix per a nosaltres si no és a través de les seves representacions?” – Sabrina Harri.

La nostàlgia apareix en aquest objecte de lluentor mostrada en homesession, sota la forma de reminiscències que remeten als contes i a una certa innocència de l’imaginari infantil que les monedes avalen i tuercen (la figura meravellosa de l’arbre de monedes desvirtua la puresa del reclam). A aquest imaginari se superposen referències a l’univers adolescent, a les discoteques, com si una cartografia de la memòria individual s’hagués esbossat allí en cada reflex dels lluentons. L’univers centellejant que proposa Sabrina Harri dibuixa així una cultura de l’oblit, en la qual les ruïnes del territori mental agafen un vigor radiant per poc que el focus s’orienti cap a ella. Formalment, l’objecte és de fet un “souvenir”, un paisatge nevat en el qual l’arbre s’alça solitari com la icona evident de l’abandó: una encarnació de la malenconia. Aquest enquadrament romàntic per excel·lència es cobreix de signes de la cultura pop que irradian i trenquen la boira pròpia de l’amnèsia pop.

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”112434504370116144480″ ualb=”6230483129090558289″ imgl=”fancybox” style=”cascade” col=”3″ size=”220″ num=”40″ shadow=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”100″]