Esther Freixa

Medea (a la carta) és una proposta escènica al voltant del mite i la de-construcció del personatge de Medea. Aquest treball té com a referents les pel·lícules Medea de Pasolini i Medea de Lars Von Trier, la narrativa de Roberto Calasso en Les noces de Cadmo i Harmonia i els textos Medea Material de Heiner Müller i God-Dog de Toni Cots. S’estructura en 4 peces curtes, cadascuna amb entitat pròpia. Són diverses aproximacions al personatge i al seu mite; diferents mirades i relacions que es fan visibles a través del diàleg que s’estableix tant per part meva com de l’espectador amb el personatge. Medea ens acompanya i nosaltres evocant-la ens relacionem. La proposta és generar un espai d’intimitat que permeti obrir noves mirades sobre el fet escènic i establir una relació amb el públic on puguem exposar i compartir les diverses temàtiques que la revisió contemporània del mite qüestiona. Fins al moment he presentat Medea (a la carta) en cases i espais particulars. Ara tinc la necessitat de situar la proposta en un altre context convidant a l’espectador al teatre.

[alpine-phototile-for-picasa-and-google-plus src=”user_album” uid=”112434504370116144480″ ualb=”6116506480759314465″ imgl=”fancybox” style=”cascade” col=”3″ size=”220″ num=”40″ shadow=”1″ curve=”1″ align=”center” max=”100″]