It is a lover who speaks and says. Mire Lee, Daniela Caderas i Dorian Sari

Projecte amb la col·laboració de Bar Project. 

 

It is a lover who speaks and says, un projecte col·laboratiu de Homesession i Bar Project, és una exposició de tres artistes de diferents procedències. Cada artista presenta obres que contenen la qualitat del treball fet a mà de manera particular. Daniela Caderas pren com a referent visual les rajoles del carrer a Barcelona i ho transforma en el seu propi llenguatge usant el brodat. Mire Lee presenta un conte i una escultura figurativa, retrat d’una noia que ha conegut a Barcelona. Dorian Sari mostra un teixit a gran escala, un objecte trobat al pis de Bar Project en el que ha creat rastres densos i obsessius amb dos textures diferents. Com una amalgama, l’exposició crea una escena on diferents energies es troben i parlen directament però també de manera afectiva al públic.

Daniela Caderas (Suïssa, 1983) utilitza una gran varietat de materials quotidians en les seves escultures i instal·lacions. La seva pràctica diversa es basa en els llegats de les tècniques artesanals com el brodat, la costura i la forja. Provant i jugant amb les imatges contemporànies basades en la cultura occidental, Caderas obre un diàleg crític entre art, moda, estil de vida i materialisme.

Mire Lee (Corea, 1988) explora els motius interiors que existeixen en les  propietats i materials de l’escultura. Fent servir diversos medis diferents de l’escultura, la seva obra recent estudia la forma de l’energia, com l’impuls, la vitalitat, l’encant i el sentimentalisme.

Dorian Sari (Turquia, 1988) és un artista visual multidisciplinari que observa la política, la mobilitat i els moviments socials. A partir de la mirada cap als éssers humans i les seves cultures Sari projecta la mitologia personal en les seves instal·lacions, tot sublimant l’actualitat amb materials trobats al carrer.

Mire Lee (Corea, 1988) és artista resident de Homesession durant el juliol i agost de 2017. Graduada en Escultura i Arts Media el 2013 per la Universitat Nacional de Seul, la seva obra usa diversos medis per explorar l’impuls i energies així com les contundents característiques pròpies dels medis tridimensionals. El 2014 va realitzar l’exposició individual The War Isn’t Won by Soldiers It’s Won by Sentiment al Insa Art Space i ha participat en projectes com A Snowflake (Kukje Gallery, Seoul, 2017), Do it 2017 Seoul (Ilmin Museum, Seul, 2017), The art of not landing (Cake Gallery, Seoul, 2016) i Mediacity Seoul Neriri Kiruru Harara (SeMA, Seul, 2016), entre d’altres.

 

ENTREVISTA A MIRE LEE (realitzada per Julia Garcia, estudiant de Belles Arts)

1-El teu treball presentat a Homesession connectava l’espai expositiu del  primer pis amb l’espai de residència del segon pis, en el que el visitant normalment no hi té accés. Ets la segona  artista que utilitza l’espai de residència de Homesession com a espai expositiu per la seva obra. Parla’ns una mica més sobre aquesta decisió.

 Tenia la idea de produir una història curta i una escultura. Quan em vaig trobar amb l’Alba ( la que finalment seria la figura central de la peça), vaig voler accentuar el caràcter íntim de la proposta inicial. Em sembla interessant que el llit, el lloc més íntim de tots, estigui tan a prop del lloc de treball, que és la galeria, l’estudi.

2- Penses que hi ha algun vincle entre la teva peça i la resta de peces de l’exposició?

No necessàriament. Com en la majoria de les exposicions col·lectives no comissariades, la nostra mostra no buscava intencionadament la connexió entre els treballs presentats. Tot i així, va ser una coincidència agradable que tots nosaltres compartíssim un caràcter manual en el nostre procés de treball i  això ens va ajudar a navegar junts.

3-En el treball que ens presentes, trobem un text en el que parles sobre la teva experiència personal amb una altra persona que vas conèixer aquí a Barcelona. Aquesta temàtica íntima és recurrent en el teu treball. Per què aquest interès?

Jo també em faig aquesta pregunta. En el meu cap encara estic buscant la resposta. Treballo molt amb la materialitat, que per mi és una qualitat primordial per la producció d’una obra d’art. Gaudeixo tocant el material i jugant amb la seva textura i propietats. De moment, crec que la intimitat juga un doble paper: per una banda, em permet participar lliurement amb el material tal i com he estat fent fins ara i, per l’altra, em permet vincular aquest acte amb el tema del món que vull tractar i que es troba fora del llenguatge del material.

4- Podries contextualitzar la peça que ens presentes dins el teu treball? Es relaciona amb algun projecte anterior? Tens plans de dur-lo més enllà en el futur?

Vaig fer una peça anomenada Abusable sculptures in sleep al 2016, on vaig posar les escultures que vaig fer sobre el llit. Personalment relaciono molt Alba amb aquesta peça anterior. En el futur m’interessa treballar “el llit” o “el fet de dormir” com un lloc de ficció on s’hi pot situar més obres d’art. Pel que fa a Alba, vaig descartar el braç i només vaig portar les seves mans amb mi, així que estic planejant fer el seu cos de nou.

5- Què comentaries sobre la teva estada a Homesession?

El personal i el curador són gent meravellosa i l’estructura general és molt lliure i oberta. Crec que aquesta és la força motriu de l’espai, que li ha permès construir una llarga història i molts esdeveniments. L’espai de residència en sí em va donar una mica de sensació claustrofòbica, però crec que això va ajudar amb Alba.

6-Com valoraries la teva col·laboració amb els artistes de Bar Project?

Per a mi, es va basar sobretot en la  comunicació amb els artistes. Com que de seguida ens vam fer amics, la col·laboració va ser realment agradable i còmoda. A més, els curadors de Bar Project ens van recolzar molt.