A la cuenta de tres

A la cuenta de tres

LAYAL NAKLE, KATERINA ASHCHE, MARIA JOSÉ SERRANO

Projecte expositiu amb la col·laboració de Metàfora Studio Arts Programs

Com llegim les històries? Quins tipus d’històries ens poden explicar els objectes? Què diuen aquestes històries sobre nosaltres i les nostres creences i sentiments? Què podem construir a partir d’això? Les històries tenen un paper central en la nostra vida quotidiana, en la configuració de la societat i en la construcció de la identitat. Hi ha tantes maneres de llegir històries com lectors i històries, i tantes formes d’explicar com narradors i històries. “A la cuenta de tres” proposa tres narracions diferents que tenen lloc al mateix moment; explorant tres maneres de llegir des de diferents veus.

 

“Adrift” de Layal Nakle

La immigració i la crisis de refugiats són tema d’actualitat. Però Occident insisteix en buscar solucions per limitar aquesta situació i no profunditzar en les casues. En aquest treball l’artista té com objectiu proposar una nova manera de tractar el tema: “Adrift” és un assaig visual en tres actes. L’Acte I té com a objectiu il•lustrar la dificultat que suposa conciliar identitats múltiples en cos o espai. L’Acte II tradueix aquest xoc d’identitat a través de l’exemple de la guerra civil libanesa, que va empènyer a una gran part de la població a emigrar. L’Acte III descriu les conseqüències d’aquesta migració pel país d’origen.

Sylvie-Layal Nakle (Costa de Marfil, 1992) és una artista belgo-libanesa que actualment resideix a Barcelona. Fa servir el seu multiculturalisme per explorar l’àmplia noció d’identitat i temes com la migració, l’imperialisme o l’hegemonia occidental, recurrents en el seu treball. La seva pràctica consisteix en recopilar imatges (en moviment o fixes), sons, històries o opinions per construir el seu propi llenguatge artístic. En aquest sentit, el seu treball es pot descriure millor com un assemblatge de materials re-apropiats.

 

“Five short stories” de Katerina Ashche

En el seu treball Katerina Ashche sempre combina històries amb objectes visuals o performances. En “5 short stories piece” les històries apareixen separades, tot i que van ser narrades amb l’únic propòsit de crear una única sensació. Una sensació quasi impossible d’explicar amb paraules. Perquè, com expliques un somni?

“Això va passar fa un parell d’anys. Vaig tenir un somni que es repetia quasi totes les nits i em despertava al matí amb una sensació que no podia explicar. Em sentia insegura, vulnerable, trista, però al mateix temps m’atreia la subtil bellesa d’aquests sentiments. Així que vaig decidir investigar-los i descobrir la seva essència. Vaig trobar 5 objectes que servien com a mitjà per explicar aquests sentiments: la farina, la cendra, un tronc, un cor i la foto que vaig fer d’una dona que s’assemblava a una dona del somni. Després vaig seure i vaig escriure 5 històries curtes i vaig sentí, mentre ho feia, que eren els mateixos objectes que me les xiuxiuejaven a l’orella.

Katerina Ashche (Moscou, 1977) va créixer en una familia d’artistes de circ i tenia un guepard quan era petita. El seu art és explicar històries. Les històries es basen en l’experiència personal de l’artista, tot i que mai se sap on està el límit entre allò real i allò imaginari. Katerina treballa amb la narració d’històries usant mitjans visuals com la instal•lació, la performance i els textos.

 

“Holy no, no” de Maria José Serrano

“Holy no, no” és un llibre que sorgeix com a resultat d’un procés d’investigació a partir de la vaca. L’interès de l’artista es va centrar en la informació fàcilment disponible i de la que estem rodejats. Què diu? Com ho diu? Quin tipus d’imaginari es pot construir? Va treballar amb fonts d’informació informal, principalment internet, històries que coneixia i converses i es va deixar emportar per l’imaginari, les sensacions i pensaments provocats per la investigació. I també per la manera en que va aparèixer la informació, ja que està convençuda de que la manera de dir parla per sí sola.

María José Serrano (Uruguay, 1979) sempre ha tingut curiositat per saber com funciona el món, l’anar i venir de persones i objectes. Va estudiar economia amb la il•lusió d’obtenir algunes pistes sobre aquests temes. Aquest bagatge intuïtiu, analític i il•lustratiu, comença un diàleg amb la plasticitat i la possibilitat dels diferents llenguatges que va explorant. Amb el temps, descobreix que la il•lusió de comprendre el món deixa pas a la il•lusió de crear els seus propis mons. Treballa en una escala que va des dels pensaments/sensacions més abstractes a objectes concrets/tangibles.