Giuliana Racco

GIULIANA RACCO. Languages In Danger / ous Languages

Languages In Danger / ous Languages és part d’una investigació en curs que analitza les polítiques d’integració a través de la ensenyança del llenguatge i la relació entre la identitat i la consciència col·lectiva en tres contextos (Suècia, Espanya i França). Aquí les peces passen de les referències literaris a les entrevistes i dels models als treballs gràfics basats en el text, per contribuir a un discussió sobre com ens apropem i ens comuniquem entre nosaltres i què esperem davant del fet d’encaixar en sistemes més grans.

Les obres exposades parlen (de) tres idiomes diferents i es materialitzen com fotografies, dibuixos, vídeos i impressions, transformant l’espai en un lloc per compartir reflexions sobre la relació entre llenguatge, poder i identitat.

Els cartells serigrafiats són el resultat col·laboratiu d’un taller amb estudiants de tercer any de l’Escola Massana. Parlant anglès – un idioma que no és el seu – els estudiants van reflectir i redactar uns propòsits sobre el llenguatge, la identitat i el sistema global de l’art contemporani.

Un model 3D simple descansa sobre una taula basada en el gràfic 2D dels passos per aconseguir el domini del català, tal i com es promociona a la pàgina web oficial del Consorci per a la Normalització Lingüística, una organització destinada a normalitzar, preservar i instruir la llengua catalana. Un breu vídeo* dialoga amb el model tot presentant estudiants que han estat filmats a dos dels centres del Consorci de Barcelona, expressant humorísticament les seves dificultats amb l’idioma i el procés d’aprenentatge. El model fa referència a una escala, una pujada empinada per integrar-se en una societat a través de l’aprenentatge d’idiomes. I, emesa des de dins, una veu llegeix un breu abstracte de la traducció al català de “Tutto in un punto” d’Italo Calvino.

La forma del model es repeteix a la fila de llibres  – una selecció d’obres connectades a la investigació en curs que ha generat l’exposició actual – apuntalada pel model en sí. Un dels llibres conté la imatge d’un penya-segat  amb un fortalesa: Scilla, al sud d’Itàlia. Racco ha visitat recentment aquest lloc que coneixia des de la infància després de descobrir que el terme “risc” té el reu origen en aquest lloc. Aquest fa referència al terme de navegació grec rhizikon, rhiza – arrel, pedra, tall de la terra ferma; o un perill a evitar en el mar -, etimologia que ha estat atribuïda al viatge homèric, concretament quan Ulisses, dirigint el seu vaixell i la seva tripulació, va haver de triar entre el monstre marí Scilla i el cicló Charybdis, el paradigma clàssic de la arriscada elecció entre dos mals en un moment de perill extrem.

Sortint – o entrant –a l’espai, un es troba en una caixa de llum que il·lumina una fotografia d’una caixa de llum: un rètol d’un carrer de Tel Aviv escrit en hebreu i en àrab. Aquest objecte apunta a altres fotografies de rètols i plaques de carrers fetes a diferents països i que tots porten el nom del Dr. Zamenhof, creador d’Esperanto. Prohibit com a “llenguatge perillós” tant pels nazis com pels comunistes durant la Segona Guerra Mundial, el llenguatge de Zamenhof es basava en la seva pròpia experiència de conflicte cultural durant el canvi de segle a Europa. Tot i que no va tenir èxit, les imatges testimonien el llegat d’aquest intent utòpic d’un lingua franca unificadora.

*El vídeo és un fragment d’un treball en progrés recolzat per una beca del centre de producció i investigació artística La Escocesa i amb l’assistència del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Col·labora: Escola Massana, La Escocesa, Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya

Gràcies a Sara Agudo Millán, Floy Krouchi i Near Kelava.

 

“A la conclusió de l’inauguració de Languages in Danger/ous Languages a Homesession el 19 de gener de 2018, estic enviant una agrupació d’imatges per agrair especialment a tots els que van contribuir a l’esdeveniment. Això inclou a tots els alumnes de l’Escola Massana que van participar en l’obra col·lectiva: Meritxell Abad Oller, Mariona Benaiges Pecanins, Sebastià Carbonell Buti, Helena De La Fuente Martínez, Laura Domínguez Solé, Genís Fabrega Sans, Maria Gil Ocaña, Berta Guàrdia Tauste, Alba Hugas Rodríguez, Neus Martínez Farran, Ana Miguel Pérez, Mariona Miquel Ros, Carmen Puig Martínez, Rut Revuelta García, Núria Romeu Caudet, Iason Saïtas, Paola Sartor Gómez, Marina Sayol Ramos, Berta Vallribera Gallifa, Mireia Vila-Puig Borrell, Gabriel Virgilio Luciani i Darta Kalmuka, així com Isabel Banal, Jordi Canudas, Imma Ramos i Josep pel seu suport i entusiasme. Gràcies també a Olivier Collet, Danilo Pioli i Roc Domingo Puig per a l’espai i assistència en la producció, comunicació i instal·lació, i per a Sara Agudo Millan, Nera Kelava i Floy Krouchi per a la seves assistències a la producció, així com als professors i estudiants de la Facultat de Belles Arts de la UB per organitzar i participar la xerrada i el taller al desembre.”

Giuliana Racco

 

Giuliana Racco (Canadà, 1976) es gradua en Arts Visuals per la Universitat de IUAV de Venècia i posteriorment és professora assistent als cursos d’arts visuals de Lewis Baltz. Ha participat en programes d’investigació i residència en països com Espanya, Portugal, Cisjordània i Israel i el seu treball s’ha pogut veure en museus com la Fundació Suñol de Barcelona; el Museu López de Filipines; el Museu d’Art Modern i Contemporani de Rijeka (Croàcia); el Fotomuseum de Winterthur (Suïssa) i el Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg (França).

Centrat en la investigació de camp i les persones, el procés de treball de Racco es formalitza a través d’una varietat de mitjans com el dibuix, el vídeo, la instal·lació, la fotografia, el material imprès i les intervencions públiques relacionades amb la narració, el desig i el moviment. El seu treball sovint tracta conflictes al voltant dels treballadors, els emigrants i els refugiats i explora representacions de mitjans, arxius, processos de llenguatge i espais d’excepció.