Aleksandar Todorović

Aleksandar Todorović. We used to be friends

El 1992 Barcelona va brillar sota una nova llum. El món sencer la va veure com la nova ciutat oberta, moderna i lliure que ens portava uns fantàstics Jocs Olímpics, representant una nova era europea. I si bé hi havia algunes veus crítiques a nivell nacional i local, es van perdre en un mar de celebracions. Aquells eren nous temps per Europa: Berlin acabava de ressuscitar després de la reunificació i la Guerra Freda acabava o almenys agafava un temps de descans.

Recordo veure la cerimònia d’inauguració a la televisió quan era un nen i estar completament sota l’encanteri de l’eufòria olímpica. Però al mateix temps el meu propi país s’estava col·lapsant. Iugoslàvia no va poder participar als jocs a causa de les sancions de les Nacions Unides. I mentre els nous començaments d’Europa es celebraven a Barcelona amb el lema “Amics per sempre”, Iugoslàvia estava morint.

Vint-i-cinc anys després, les coses estan prenent un altre gir. Espanya, com molts altres països a Europa, s’enfronta al ressorgiment dels temors envers el multiculturalisme  i les preguntes al voltant de com hauria de ser un estat multinacional tornen a estar sobre la taula.  M’agradaria investigar i revisar aquests diferents períodes: l’any 1992 i ara. I buscar els valors que hem tingut i que potser estem perdent pel camí o estem a punt de perdre.

El 1992 els organitzadors dels Jocs Olímpics van encarregar 58 pòsters a diferents famosos dissenyadors i artistes espanyols per representar oficialment els jocs i reflectir així el seu caràcter d’obertura a través d’aquestes obres. Jo vull re-interpretar aquest ambiciós projecte, dissenyar i imprimir 58 pòsters en el meu treball “We used to be friends”, mostrant i qüestionant temes actuals dins d’aquest context.

Aleksandar Todorović

Aleksandar Todorović és un viatger inquiet, artista de diferents mitjans i dissenyador gràfic. Viu entre Bòsnia i Hercegovina i la carretera, fet que ha influenciat sempre el seu treball.  Un dels seus primers amors és sens dubte la tipografia, usada sempre amb negreta. En els últims anys ha estat l’eix vertebral del col·lectiu artístic YHY FIHM encarregant-se de la direcció artística i realitzant treballs per diversos llibres d’art.